La Fundació

La Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té els seus orígens l’any 1401, quan es va crear l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona a partir de la fusió de sis hospitals que pertanyien a la Ciutat i al Capítol Catedralici. L’Hospital s’instal·là en un nou edifici gòtic que es construí a l’actual barri del Raval.

Per a regir-lo es va constituir la Molt Il·lustre Administració (MIA), formada per dos prohoms de la ciutat designats pel Consell de Cent (institució predecessora de l’Ajuntament) i dos canonges del Capítol Catedralici, amb la funció de dirigir i administrar l’Hospital, que es mantenia econòmicament gràcies a almoines, privilegis reials, llegats i les rendes que aquests generaven.

A finals del segle XIX, el creixement de la ciutat i els avenços de la medicina van fer que l’Hospital de la Santa Creu quedés obsolet i sorgís la necessitat de bastir-ne un de nou. En paral·lel, el banquer Pau Gil deixava un llegat per a la construcció d’un hospital a Barcelona dedicat a Sant Pau.

Les dues parts (Santa Creu i els marmessors de Gil) van acordar encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, gran referent del modernisme català, un projecte d’hospitals reunits –Santa Creu i Sant Pau– als límits del Pla d’Eixample. El 1902 se’n va col·locar la primera pedra i, finalment, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser inaugurat el 1930.

El 1990 la Generalitat de Catalunya es va incorporar a la MIA com a membre de ple dret, amb el compromís de construir un nou hospital com a contribució a la dotació fundacional. Així, la Molt Il·lustre Administració va passar a estar integrada paritàriament per dos representants de l’Ajuntament, dos del Capítol Catedralici i dos de la Generalitat de Catalunya.

La institució va escriure un capítol nou el 2009, quan es va inaugurar el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un edifici modern situat a la part nord del conjunt monumental. Amb el trasllat de l’activitat hospitalària al nou centre es va iniciar la restauració dels edificis projectats per Domènech i Montaner.

Després de prop de deu anys d’obres, els pavellons modernistes s’han convertit en un espai dedicat a la difusió del valor patrimonial i històric de l’obra del genial arquitecte, i en un punt de trobada per a la celebració de reunions, activitats i esdeveniments diversos. Avui dia, l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau també acull tot un seguit d’organitzacions d’alt impacte social vinculades a la innovació, la salut, la sostenibilitat i la cultura.

A més de mantenir i millorar les instal·lacions hospitalàries i el seu patrimoni, especialment el Recinte Modernista, declarat Monument Històric-Artístic l’any 1978 i Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997, la Fundació porta a terme una important activitat benèfica i assistencial.