Rehabilitació del Recinte Modernista
Els recursos obtinguts de la gestió del Recinte Modernista com a espai cultural i turístic es destinen a l’activitat benefico-assistencial que impulsa la Fundació.
El 2009, després de més de 90 anys en funcionament, l’activitat assistencial de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es va traslladar a un nou edifici i es va posar en marxa un ambiciós projecte de recuperació del valor patrimonial i artístic dels pavellons modernistes ideats per Lluís Domènech i Montaner i catalogats com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
D’acord amb els objectius del pla director encarregat el 2006 per la Fundació, i seguint les recomanacions de les institucions públiques i de l’equip gestor del projecte, es van definir les pautes que havien de regir la rehabilitació. Es va determinar que s’havia d’assegurar una rehabilitació arquitectònica de qualitat, convertir el Recinte en un model de sostenibilitat energètica, i incorporar les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
La planificació de la rehabilitació es va estructurar en quatre fases: La recuperació de les volumetries originals; La consolidació dels elements estructurals; El disseny de les instal·lacions generals i d’infraestructures; La rehabilitació integral i l’adequació interior dels edificis.
La incorporació de mesures de sostenibilitat en tot el procés de rehabilitació va ser una constant des de molt abans de l’inici de les obres, i responia a la voluntat de la Fundació de convertir el conjunt monumental en un espai referent en termes mediambientals, d’eficiència energètica i d’arquitectura sostenible.
El 2010 es va redactar el Plec de condicions tècniques ambientals amb l’objectiu de disminuir substancialment el consum energètic; d’utilitzar materials amb un baix impacte ambiental; d’aprofitar al màxim els recursos hídrics disponibles, i d’implantar sistemes de climatització eficients i sostenibles, fent ús de la geotèrmia. Amb quasi 400 pous que alimenten els terres radiants i els climatitzadors de tots els pavellons, la instal·lació de producció d’energia geotèrmica del Recinte Modernista és una de les més grans del sud d’Europa, i s’han convertit en tot un referent d’aquesta tecnologia. Aquests criteris de sostenibilitat i eficiència han estat reconeguts amb set certificats LEED atorgats pel Consell de Construcció Verda dels Estats Units, una organització nord-americana sense ànim de lucre que promou la construcció d’edificis més sostenibles.
Amb quasi 400 pous que alimenten els terres radiants i els climatitzadors de tots els pavellons, la instal·lació de producció d’energia geotèrmica del Recinte Modernista és una de les més grans del sud d’Europa, i s’han convertit en tot un referent d’aquesta tecnologia. Aquests criteris de sostenibilitat i eficiència han estat reconeguts amb set certificats LEED atorgats pel Consell de Construcció Verda dels Estats Units, una organització nord-americana sense ànim de lucre que promou la construcció d’edificis més sostenibles.
Dels dotze edificis que conformen el conjunt monumental de l’antic hospital, fins avui se n’han recuperat vuit (Pavelló de l’Administració, Santa Apol·lònia, Sant Jordi, Sant Leopold, Casa d’Operacions, La Mercè, Sant Manuel i Sant Salvador). També s’han rehabilitat els túnels i bona part dels espais exteriors. En aquests moments s’està treballant en la rehabilitació del Pavelló de la Puríssima.
El cost total de totes aquestes intervencions, des de l’inici de les obres fins a aquest 2024, ha estat de més de 82 milions d’euros, finançats a través de fons propis de la Fundació, dels fons europeus de desenvolupament regional FEDER, del fons estatal d’inversió local, de les subvencions del Ministeri de Foment (actualment Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), i de la Generalitat de Catalunya, i amb el suport, també, de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
Més de 70 equips d’arquitectes, més de 25 despatxos d’enginyeria, més de 100 empreses constructores i més de 20 empreses restauradores han treballat colze a colze durant aquests anys per fer realitat aquesta rehabilitació.
8 de 12
edificis del conjunt rehabilitats
+82M €
cost total finançat a través de fons propis de la Fundació
+70
equips d’arquitectes que hi han treballat
+25
despatxos d’enginyeria que hi han treballat
+100
empreses constructores que hi han treballat
+20
empreses restauradores que hi han treballat
Projecte de nous usos
Durant cinc anys es va realitzar una rehabilitació de gran complexitat tècnica i logística, que va permetre inaugurar el Recinte Modernista de Sant Pau amb sis pavellons rehabilitats i endegar un programa de nous usos.
Des de la reobertura del Recinte Modernista el 2014, s’ha arribat a acords amb diferents organitzacions d’alt impacte social, capdavanteres en els àmbits de la sostenibilitat, la salut, l’educació, la cultura i la innovació, per ubicar les seves seus als pavellons rehabilitats.
En paral·lel, el Recinte s’ha fet un lloc destacat com a espai cultural de Barcelona, amb una aposta per un programa de visites de qualitat (que posa en valor el seu actiu patrimonial, la història de la institució i la seva contribució a la medicina), i una gestió responsable des del punt de vista mediambiental, social i comunitari.
Per impulsar l’ús social i cultural de Sant Pau entre la ciutadania, s’hi programen conferències, exposicions, concerts i espectacles diversos.
Congressos, jornades, cursos i reunions corporatives de diferents sectors professionals, o actes de les organitzacions residents i dels serveis mèdics de l’Hospital, també se celebren a les sales del Pavelló de l’Administració i els jardins de l’antic hospital. En pocs anys, el Recinte Modernista ha esdevingut un referent en el sector de l’organització d’esdeveniments.
Al llarg d’aquests 10 anys, aquests nous usos han permès que el Recinte Modernista continuï sent un espai viu, obert a la ciutat i molt vinculat als barris que l’envolten.
També et pot interessar
-
Institut de Recerca Sant Pau
Imatge
-
Arxiu Històric
Imatge
